Enguan aumenten es gropaments de bestiau, eth nombre de pastors e assistents, eth supòrt as pagesi equins e bovins, e es infrastructures d’emparament

Er investiment entà previer e redusir es damatges ena zòna de preséncia deth plantigrad aumente un 64% per arrepòrt ar an 2016 e se manten ena rèsta de zònes, damb un investiment totau d’uns 347.000 èuros

Era naua principau d’enguan ei era contractacion d’ua assegurança entàs arramats que s’incorpòren as gropaments ena zòna de preséncia contunhada d’os, qu’includirà es accidents qu’indirèctaments pogue ocasionar, en tot dar responsa a ua vielha revendicacion deth sector

Eth director generau de Politiques Environamentaus e Miei naturau, Ferran Miralles, a presentat aguest dijaus passat en Llavorsí (Palhars Sobeiran) eth nau Plan de prevencion de damatges per os brun as pagesi dera zòna. Aqueth plan preve reforçar eth sistèma de gropament d’arramats e de prevencion de damatges en aqueres zònes a on i a preséncia constanta e establa der animau. Atau, se darà ua cobertura mès grana as pagesi, en tot aumentar eth nombre de pastors e assistents, e en tot hèr mès eficaci es recorsi disponibles e er objectiu de conservacion dera espècia

Eth programa ei dessenhat entà dar responsa as pagesi locaus que pòden patir atacs, depredacions e possibles consumacions d’arramat mòrt, e qu’era preséncia der os brun non sigue un inconvenient hijut ara sua gestion pagesa. Ei per aquera arrason qu’eth Departament de Territòri e Sostenibilitat notificarà a toti es pagesi locaus d’ovin e cabrum qu’actuauments non s’acuelhen ath programa de prevencion e que son en tot péisher ena zòna establa d’os brun, er aufriment e era convenença de realizar eth gropament e vigilància des sòns arramats mejançant eth finançament dera Generalitat. Aqueth gropament se realizarà segons un nombre minimau de caps de bestiau, que depenerà des condicions orografiques des montanhes e dera capacitat de carga des peishèus. En totau, s’estime que s’i acuelhen entre 6.000 e 6.500 caps aguesta sason.

Parallèlaments, eth Conselh Generau d’Aran contunharà en tot dar-los supòrt en sòn territòri en concèpte de gestion e seguiment deth programa Piroslife.

Mès gropaments e recorsi

En çò que tanh ara arramaderia ovina e caprina, s’a prepausat de contunhar damb es gropaments que foncionèren er estiu passat (Gausac-Casau e Beret, en Aran; e Isil, Tavascan, e Boldís-Àreu, en Palhars), en tot higer-i un de nau ena Bonaigua-Muntanyó e, segons eth nombre de caps de bestiau, era possibilitat de realizar-ne un aute, peth prumèr còp entà crabes, ena Val de Cardós. Eth sistèma de vigilància compdarà damb era preséncia de pastors e assistents pendent tot eth dia, includides es ores nocturnes, enes qu’eth bestiau demorarà barrat en pletes electrificades, damb es canhòts de proteccion, ath cant deth refugi deth pastor.
Ath delà d’incrementar es recorsi entath agropament d’arramats, ei previst de hèr ua seguida d’autes investiments entà protegir-los, coma eth bastiment d’ua cabana pagesa de husta entath agropament de Boldís, en Estanilles, er arranjament d’ua cabana pagesa en Aran, o era crompa de barracòts entàs gropaments de Boldís e dera Bonaigua, entre d’auti.

Enguan se contunharà de dar supòrt ara gestion dera arramaderia bovina e equina des pagesi locaus, a trauès dera contractacion de pastors de vaques e de shivaus enes caps des vals deth Palhars Sobeiran. En aquera accion non s’apliquen mesures de prevencion de damatges mès de supòrt ath sector, damb eth contraròtle e era deteccion de possibles incidéncies que poguen sorgir as animaus pendent eth sòn sojorn enes peishèus d’estiu. Es zònes contarotlades aumenten enguan ena zòna dera Val de Cardós, Naut Àneu e era Guingueta d’Àneu.

Naua assegurança e mès investiment

Era Generalitat aufrirà ua naua assegurança as arramats susvelhadi, que corbirà era totalitat des mòrts, damb ua franquesa de tres oelhes, tanben entàs accidents atribuïdi a fenomèns meteorologics, esplastaments, queigudes de naut e desaparicions, en tot dar responsa a ua revendicacion istorica deth sector.

Er investiment entara prevencion des damatges ena zòna damb preséncia constanta der os aumente uns 100.000 èuros (un 67%) per arrepòrt ar an 2016, en tot passar de 147.000 èuros a 247.000.

Ena rèsta de zònes, eth pressupòst e es accions de prevencion se mantieràn per arrepòrt ar an anterior, e era Generalitat i destinarà 100.000 èuros. Ad aqueres chifres cau ahíger es despenses que hè eth Conselh Generau d’Aran per d’auti concèptes, coma era gestion e eth seguiment.

Pendent er an passat se produsiren 33 atacs sus era arramaderia e era apicultura atribuïdi as ossi, ueit en Palhars e 25 en Aran, e s’an daurit 37 expedients d’indemnizacion. Era Generalitat de Catalonha a indemnizat, o indemnizarà, era totalitat d’aqueri damatges per un impòrt de 9.332 èuros.

Coexisténcia entre sectors

Es accions encaminades a favorir era coexisténcia damb aqueri sectors son un des èishi principaus deth projècte. Representen, apuprètz, un 40% deth pressupòst deth Piroslife, ei a díder, mès d’un milion d’èuros pendent es cinc ans deth programa, majoritàriaments entath Palhars Sobeiran e era Val d’Aran. S’agís de dar supòrt ara conservacion der os brun coma element d’arrecuperacion dera biodiversitat, mès tanben coma element dinamizador, en tot hèr efectiva era coexisténcia damb es abitants deth territòri, en tot dar-los supòrt entà compatibilizar es sues activitats damb era preséncia deth plantigrad e en tot fomentar, coma producte toristic, era visita deth sòn abitat e en tot arreconéisher, atau, era bona qualitat environamentau dera zòna.

Eth projècte, ath delà, contribuís a fomentar er emplec en sector pagés locau mejançant era contractacion de pastors, assistents de pastor e vaquèrs, dont quauqui uns se son formadi ena escòla de pastors de Catalonha. Atau, s’arrecupère eth trabalh de pastor de nauta montanha en aqueth sector deth Pirenèu a on s’ère lhèu perdut.