Er os ròi autoctòn coma tau s’extingic enes Pirenèus Centraus cap a 1990 e eth darrèr os totaument pirenenc desapareishec en 2010. En 1996 comencèc ua accion de refortilhament dera populacion tamb exemplars procedents d’Eslovènia, similars geneticament as pirenencs. Aguesta actuacion siguec finançada e impulsada per França, Espanha e era Union Europèa, tamb cargue en programa LIFE. Es accions de concertacion implantades sigueren insufisentes, suscitant un fòrt conflicte tamb era populacion locau que perdure enquia aué en dia.

Aguest projècte a generat fòrça controvèrsia; totun, s’an realizat molti esfòrci, tamb eth resultat d’ua populacion d’ossi d’uns 30 exemplars demorant en un abitat de grana qualitat, majoritàriament includit ena Xarxa Natura 2000 en Catalonha. Aguest relatiu èxit demografic non a estat acompanhat d’èxit ena part genetica, ja que mès deth 80% des cadèths neishudi enes Pirenèus son descendents dirèctes o indirèctes d’un unic mascle. A mès, i a grani dubtes sus s’era connectivitat entre desparièrs airaus des Pirenèus ei sufisenta (dus exemplars mascles se trapen isolats en Pirenèu atlantic e un exemplar femelha se trape isolada en nòrd-èst d’Uèsca). Era coexisténcia entre er os ròi e eth sector primari ei era part mès febla, a on se nòte un cèrt fracàs, e era situacion sociau non ei establa en cap de territòri des Pirenèus.

Eth projècte se plantege tamb era finalitat d’implementar ua seria de mesures e accions que permeten consolidar eth futur der os ròi enes Pirenèus en un entorn favorable e generar productes e sistèmes entà èster “exportats” tara rèsta deth Pirenèu e a d’auti airaus d’Euròpa.