L’hàbitat que han utilitzat de forma preferent els óssos alliberats i que actualment formen la població pirinenca a Catalunya són les avetoses, les pinedes de pi negre i pi roig, les fagedes, les avellanoses i les rouredes, alternant aquestes masses forestals amb prats i matolls alpins, subalpins i montans.

Tot i que poden creuar el fons de valls i altes carenes en els seus desplaçaments, l’altitud per la qual solen moure’s és de 1.400 a 1.800 metres sobre el nivell del mar. Durant la hibernació solen instal·lar-se en àrees abruptes i d’accés difícil, on troben la seguretat i la tranquil·litat necessàries.

Encara que l’ós bru és de l’ordre del Carnívors, és un omnívor oportunista; la seva dieta canvia segons les estacions de l’any: herbes, brots tendres, fruits secs –glans, fages, castanyes-, fruits carnosos –nabius, mirtils, pomes, cireres-, insectes, mel, cadàvers d’animals, mamífers domèstics i salvatges. Com a mitjana anual, més del 75% de la seva dieta és matèria vegetal.

Als quatre anys ja poden reproduir-se, encara que ha hagut femelles als Pirineus que han quedat prenyades als 2,5 anys i als 3 anys han tingut cadells.

Entre maig i juliol es produeix el zel i les còpules. Desprès d’un període d’implantació diferida, l’òvul es comença a desenvolupar a partir d’octubre, i els cadells, entre 1 i 3, neixen a finals de gener.

Els óssos hivernen entre desembre i març, dintre d’una cova. Les seves funcions fisiològiques (ritme respiratori i cardíac) van a un ritme més lent, però no és una veritable hibernació com, per exemple, seria el cas de la marmota.