L’ós bru autòcton com a tal s’ha extingit dels Pirineus Centrals cap a 1990 i l’últim ós totalment pirinenc va desaparèixer el 2010. El 1996 va començar una acció de reforç de la població amb exemplars procedents d’Eslovènia, similars genèticament als pirinencs. Aquesta actuació va ser finançada i impulsada per França, Espanya i la Unió Europea, amb càrrec al programa LIFE. Les accions de concertació implantades van ser insuficients, suscitant un fort conflicte amb la població local que perdura fins al dia d’avui.

Aquest projecte ha generat molta controvèrsia; malgrat això, s’han realitzat molts esforços, amb el resultat d’una població d’óssos d’uns 30 exemplars vivint en un hàbitat de gran qualitat, majoritàriament inclòs a la Xarxa Natura 2000 a Catalunya. Aquest relatiu èxit demogràfic no ha estat acompanyat d’èxit en la part genètica, ja que més del 80% dels cadells nascuts als Pirineus són descendents directes o indirectes d’un únic mascle. A més, hi ha grans dubtes sobre si la connectivitat entre diferents zones dels Pirineus és suficient (dos exemplars mascles es troben aïllats al Pirineu atlàntic i un exemplar femella es troba aïllada al nord-est d’Osca). La coexistència entre l’ós bru i el sector primari és la part més feble, on es nota un cert fracàs, i la situació social no és estable en cap territori dels Pirineus.

El projecte es planteja amb la finalitat d’implementar una sèrie de mesures i accions que permetin consolidar el futur de l’ós bru als Pirineus en un entorn favorable i generar productes i sistemes per a ser “exportats” a la resta del Pirineu i a altres zones d’Europa.